Abans del cinema
La història del cinema comença amb la invenció de la fotografia i amb la teoria de la persistència retinal. Aquesta teoria deia que les imatges projectades molt ràpidament no desapareixen instantàniament de la retina. D’aquesta manera, si ens projecten imatges molt ràpidament una després l’altre, el que veiem és una imatge en moviment.
La invenció del cinema
Al 1890 el nord-americà Thomas Edison (l’inventor de la bombeta) va inventar la pel·lícula de cel·luloide amb perforacions, juntament amb el primer projector, que li va posar el nom de kinetògraf. Així Edison va ser l’inventor del cinema.
Però Edison es va negar a projectar pel·lícules amb una pantalla, perquè creia que la gent no s’interessaria pel cinema i el que va fer va ser construir unes màquines anomenades kinetoscopis, que només permetien veure les pel·lícules individualment.
Aqui teniu un vídeo que explica com era el kinetoscopi d'Edison
Així podríem dir que els inicis del cinema modern van tenir lloc a França, on a l’any 1894 els germans Lumière van inventar el cinematògraf, una càmera que servia a la vegada per enregistrar imatges i per projectar-les i el desembre de 1895, es van fer a París les primeres projeccions cinematogràfiques de la història.
Les primeres pel·lícules i el naixement de Hollywood
Les primeres pel·lícules que es van passar amb públic eren escenes de la vida quotidiana com: La sortie des ouvriers de l’usine Lumière (“La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière”) o Arrivée du train a
Aquí podreu veure la pel·lícula dels germans Lumière: Arrivée du train a La Ciotat
Aquí podeu veure una escena de la pel·lícula "El naixement d'una nació:
I a partir d’aquell any, aprofitant l’èxit creixent del cinema, es van instal·lar diversos estudis en una petita població propera a los Àngeles, d’aquesta manera naixia Hollywood.
El pas del cinema mut al sonor
Des del seu inici a l’any 1895, el cinema sempre havia estat mut. Les pel·lícules eren acompanyades per pianistes que tocaven a la mateixa sala de projecció, i els diàlegs dels personatges sortien escrits en la pantalla, perquè la gent els pogués llegir.
Però a l’octubre de 1927 els germans Warner van estrenar The Jazz Singer (“El cantor de jazz”), que va ser la primera pel·lícula amb so.
Aquí la podeu veure:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada